El camerino de la scala de milà Ramon Aragall

Encara recordo   l’olor del café
i aquell cigarret   apagat
cinc minuts abans    de sortir a
cantar
i la mare esbroncant-te.
Sempre anaves disfressat d’algú,
però jo sempre et veía igual:
Ets superheroi,    ets pa-re i
cantant,
frágil i  ple de màgia  [BIS]
[CHORUS]
I QUAN D SPIRAVES DAVANT TOTA
AQUELA  GENT
A  MAD  M’AGAF VA DE A  MÀ.
NO EM CALIEN ÀRIES, MAQUILA TGES
NI CAP DUET
PER VEUD  QUE TU A CASA ED S
IGUAL.
I és clar: s’ha acabat,
però per mi tu sempre seràs
especial.
I  ja està...
Però per mi tu sempre seràs
especial
I QUAN SALUDAVES DAVANT TOTA AQUELA
GENT
A  MAD  M’AGAF VA DE A  MÀ, etc.
I és clar: s’ha acabat
Però la gent t’admira i el teló ja
ha baixat.