El camerino de la scala de milà

Encara recordo l’olor del café

i aquell cigarret apagat

cinc minuts abans de sortir a cantar

i la mare esbroncant-te.

Sempre anaves disfressat d’algú,

però jo sempre et veía igual:

Ets superheroi, ets pa-re i cantant,

frágil i ple de màgia [BIS]

I QUAN RESPIRAVES DAVANT TOTA AQUELLA GENT

LA MARE M’AGAFAVA DE LA MÀ.

NO EM CALIEN ÀRIES, MAQUILLATGES NI CAP DUET

PER VEURE QUE TU A CASA ERES IGUAL.

I és clar: s’ha acabat,

però per mi tu sempre seràs especial.

I ja està...

Però per mi tu sempre seràs especial

I QUAN SALUDAVES DAVANT TOTA AQUELLA GENT

LA MARE M’AGAFAVA DE LA MÀ, etc.

I és clar: s’ha acabat

Però la gent t’admira i el teló ja ha baixat.

[REPETEIX I FADE-OUT]