Firenze

No hem posat el nas en Santa Maria del Fiore,

no hem creuat el Ponte Vecchio

esquivant deu mil turistes,

no hem guardat fotografies

ni una mísera postal

de la cúpula gegant de Brunelleschi.

Mai no hem visitat la galeria dels Uffizi,

no hem vibrat amb l’obra mestra

dels pintors renaixentistes.

No hem pujat al belvedere

ni hem vist Florència als nostres peus.

No hem posat un forrellat al nostre amor etern.

Però em conec de memòria

els teus llençols,

la geografia del teu cos,

cada racó del dormitori

on hem plantat cara a l’hivern,

cada centímetre de tu,

cada constel.lació que dus

gravada en la pell de l’esquena.

No hem berenat junts en Plaça de la Signoria,

no hem vist el Palau dels Pitti

ni el David de Miquel Àngel.

No hem llançat una moneda dins de la font del Neptú

ni hem contemplat l’altar de Santa Croce.

Però em conec de memòria

els teus llençols,

la geografia del teu cos,

cada racó del dormitori

on hem plantat cara a l’hivern,

cada centímetre de tu,

cada constel.lació que dus

gravada en la pell de l’esquena.

Reconec perfectament

l’alarma del despertador,

la nostra roba en un muntó,

tantes pel.lícules que no hem vist

i crec que no veurem mai,

cada carícia recurrent,

mil confidències en paper

i massa adéus contra rellotge.