Firenze Pau Alabajos

No hem posat el nas en Santa Maria
del Fiore,
no hem creuat el Ponte Vecchio
esquivant deu mil turistes,
no hem guardat fotografies
ni una mísera postal
de la cúpula gegant de Brunelleschi.
Mai no hem visitat la galeria dels
Uffizi,
no hem vibrat amb l’obra mestra
dels pintors renaixentistes.
No hem pujat al belvedere
ni hem vist Florència als nostres
peus.
No hem posat un forrellat al nostre
amor etern.
Però em conec de memòria
els teus llençols,
la geografia del teu cos,
cada racó del dormitori
on hem plantat cara a l’hivern,
cada centímetre de tu,
cada constel.lació que dus
gravada en la pell de l’esquena.
No hem berenat junts en Plaça de la
Signoria,
no hem vist el Palau dels Pitti
ni el David de Miquel Àngel.
No hem llançat una moneda dins de
la font del Neptú
ni hem contemplat l’altar de Santa
Croce.
Però em conec de memòria
els teus llençols,
la geografia del teu cos,
cada racó del dormitori
on hem plantat cara a l’hivern,
cada centímetre de tu,
cada constel.lació que dus
gravada en la pell de l’esquena.
Reconec perfectament
l’alarma del despertador,
la nostra roba en un muntó,
tantes pel.lícules que no hem vist
i crec que no veurem mai,
cada carícia recurrent,
mil confidències en paper
i massa adéus contra rellotge.