Les meves vacances Ovidi Montllor

Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
Faré vacances!
El color negre
que m'estime,
se'n vindra amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon "wisky".
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Sóc valencià!
I amb una capsa
de cartó,
Si no és molèstia
per als amics,
fiqueu  A  pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
i més coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un "romer",
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
S’aproparan
per fi a mi
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribarè fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no ho crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre colp
de part dels bons,
segurament com sempre passa
els diran que són
Dolents,
que són dolents!
de part del bons
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré.
Però llavors,
no em moriré.
faré vacances.
Faré vacances.
Faré vacances.
Faré vacances.
Ja ja ja ja ja ja ja