La Samarreta Ovidi Montllor

Jo sóc fill de família molt humil.
Tan humil que d'una cortina vella
Una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contra-corrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara
porta el cap topant a terra.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut eixir al carrer.
Ni treballar al meu ofici:
fer de   ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar
jornals.
Així la gent ja no em veia...
Jo treballava amb la corbella.
I dintre de tots aquells mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer
em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era
promogut pel seu "despiste".
Potser un altre en aquestes
circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta.
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb
ella.
Perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que no se'm fa__ça
vella.