Pla Quinquennal Manel

Dormies mig agafada al meu braç.
Ha sonat un clàxon de cotxe
encallat.
Has obert un ull mandrós i callat.
I has tornat al teu somni privat.
Pujava el cafè i ens he recordat
ballant a una platja amb barrets
mexicans.
La cara que feies al anar girant,
crec que era de felicitat, crec
que era de felicitat.
De moment no et riure més les
gràcies,
per una vegada he entès el que cal.
Passi-ho bé, que m’esborro del mapa
per perpetrar a l’ombra un gran pla
quinquennal
Sento que et despertes i et vinc a
buscar.
- Nena, tens cafè, vols que torri
pa?
El diari, res més estimulant.
Mica en mica, ja et vas despertant.
I fumes mirant els cotxes passar,
t’entregues a l’aire dens del veïnat
Penso en proposar que baixem al far.
Jo que mai he estat home de mar,
jo que mai he estat home de mar.
El primer, em compraré una corbata
ben llarga, estampada amb colors
crus.
I el segon, els millors professors
europeus m’ensenyaran a fer el nus.
El tercer, guardo l’antologia de
grans decasíl.labs que parlen de tu.
I pel quart, l’edició imitada
folrada en vellut.
I el cinquè ens creuarem per
l’Eixample i demanarem
taula en un bar de menús.
Trauré pit, ensenyant la corbata i
llavors, bonica, dependrà de tu.
I el cinquè ens creuarem per
l’Eixample i demanarem
taula en un bar de menús.
Trauré pit, ensenyant la corbata i
llavors, bonica, dependrà de tu.
I llavors, tot dependrà de tu.