La cançó del dubte Manel

Una veu li preguntava “què
seràs quan siguis gran?”,
la meva
amiga callava i somreia cap avall.
Qui tornés a aquella
(  )
tarda a prendre foc
i aturar-la just a punt de
dubtar per primer cop!
Quan el pare preguntava
“quina feina trobaràs?”,
la meva
amiga, rabiosa, intentava no plorar
i el cervell jove repassava les
opcions
i tenia els ulls cansats de
mirar en tots els racons
però, en mirar-lo, el camí no diu
si vas a la glòria o al fracàs.
I sortíem a les nits,
“va, demà ho farem millor”,
mentre el dubte ens observava.
I sentíem créixer dins
gairebé una decisió
però era el dubte que jugava
amb tot allò que era bo,
amb tot allò que era bo.
Si un bon noi li preguntava
què collons volia que fes,
la meva
amiga dubtava i s’arrambava contra
ell
i s’adormia prometent-se que demà
sabria estar contenta al seu costat.
Desgraciats si sabeu el gust
que fan els petons que fem dubtant!
T’has quedat mirant un prat
esperant que neixin flors
mentre el dubte les matava.
T’has quedat tota la nit
observant com dorm un cos
mentre el dubte reclamava
tot allò que era bo.
Tot allò que era bo.
Ha passat a mig matí,
m’ha tocat amb unes mans
plenes d’ungles despintades.
No tenia gaire temps,
però passava pel veïnat
i em volia dir que ara
ho té molt clar.