La cançó del dubte

D D/C D/B G

Una veu li preguntava “què seràs quan siguis gran?”,

G D

la meva amiga callava i somreia cap avall.

Em A7 D (A7 D)

Qui tornés a aquella tarda a prendre foc

Em Em G A

i aturar-la just a punt de dubtar per primer cop!

D D/C D/B G

Quan el pare preguntava “quina feina trobaràs?”,

G D

la meva amiga, rabiosa, intentava no plorar

Em A7 D

i el cervell jove repassava les opcions

Em Em G A

i tenia els ulls cansats de mirar en tots els racons

G A F#m Bm G A D

però, en mirar-lo, el camí no diu si vas a la glòria o al fracàs.

D A

I sortíem a les nits,

F#m Bm

“va, demà ho farem millor”,

G A D

mentre el dubte ens observava.

D A

I sentíem créixer dins

F#m Bm

gairebé una decisió

G A D

però era el dubte que jugava

G D

amb tot allò que era bo,

G D

amb tot allò que era bo.

D D/C D/B G

Si un bon noi li preguntava què collons volia que fes,

G D

la meva amiga dubtava i s’arrambava contra ell

Em A7 D

i s’adormia prometent-se que demà

Em G A

sabria estar contenta al seu costat.

G A F#m Bm G A D

Desgraciats si sabeu el gust que fan els petons que fem dubtant!

D A

T’has quedat mirant un prat

F#m Bm

esperant que neixin flors

G A D

mentre el dubte les matava.

D A

T’has quedat tota la nit

F#m Bm

observant com dorm un cos

G A D

mentre el dubte reclamava

G D

tot allò que era bo.

G D

Tot allò que era bo.

Ha passat a mig matí,

m’ha tocat amb unes mans

plenes d’ungles despintades.

No tenia gaire temps,

però passava pel veïnat

i em volia dir que ara

ho té molt clar.

La meva amiga diu que ho té molt clar!