Laura

I avui que et puc fer una cançó

recordo quan vas arribar

amb el misteri dels senzills,

els ulls inquiets, el cos altiu;

i amb la rialla dels teus dits

vares omplir els meus acords

amb cada nota del teu nom, Laura.

M'és tan difícil recordar

quants escenaris han sentit

la nostra angoixa per l'avui,

la nostra joia pel demà...

A casa enmig de tants companys,

o a un trist exili mar enllà,

mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l'atzar et porta lluny,

que els déus et guardin el camí,

que t'acompanyin els ocells,

que t'acaronin els estels;

i en un racó d'aquesta veu,

mentre la pugui fer sentir,

hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

Se repite en las estrofas igual

la parte de punteo la tengo sacada a piano

pero no a tablatura, cuando la tenga la subo.