Que boig el món Lax'n Busto

Que boig el món, que no té cap
sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig
aquí.
Que boig el món, que no el puc
entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.
Que boig el món, que no té cap ni
peus
ni ens deixa tenir el que teníem
ahir.
Que boig el món, que no vol
aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.
Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.
A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
“uoouoou!”
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els
possibles.
Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor
estic jo.
Que boig el món, on podem creure en
més d'un déu,
i això ens obre les ales de la
vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.
Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.
A contracorrent...