Bogeria Lax'n Busto

Quan la neu es cansa i es fa
tendra
Quants desitjos en aquell moment
Quanta vida quanta primavera
I jo no puc assaborirles
No puc canviar de romb els
pensaments
(VIOLINES)
Si pogués reviure un cop aquest
instant de gran
Quan ja ningu recordi com va
ser...
Ho faria sense por i sense
innocencia
Com aquell que va oblidar que
parla d'ell
Viure de nou el recordar, el
regust d'un temps llunyà
d'algu que sents, putser teva pero
fugaç
Que no saps si feia mal o si era
un somni sobrenatural
Que el destí no et va otorgar
aquella veu aquell desitg aquella
BOGERIA!!
Tu que et perds que ja no se per
on trobarte
Fes, desfes i torna per turnar
ayunyarte
Omples buits han posat mandra i...
Jo que veig, que lluito pero se'm
escapa
Se, que el temps , menseyarà com
oblidarte
PERO L'ESPERA D SULTA LA RGA!(2
veces)