La porta dels somnis Lax'n Busto

Tombo a la deriva, per boscos i
camins
com quan encara eres viva.
Ronca un vell mussol mandrós,
prefereixen l'hora fosca, igual
que jo.
Obre'm la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món
impossible.
Apaga el món real i cauré dins un
cilindre,
per una espiral de vidre que em
porta a tu.
No em toqueu, no feu soroll, no
trenqueu el meu son,
no desperteu la mort, no em feu
(*)
perdre de nou.
Entra la teva enemiga,
que tan aviat com m'obre els ulls
et sega la vida.
Entra aquesta claror infernal.
Només vull tornar amb les ombres,
que m'indicaran la porta que cal
trucar.
Obre'm la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món
impossible.
Apaga el món real i cauré dins un
cilindre,
per una espiral de vidre que no
troba mai final.
Somnis, Somnis, Somnis,torneu,
posseïu-me.
Somnis, Somnis, veniu a mi.