La meva terra es el mar Lax'n Busto

Sóc navegant solitari,
sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i allargo les
hores.
Tu, vell timó que m'ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d'aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser vaig
perdre el temps
i vaig perdre el seny.
Dóna'm força per cridar, que
no sóc d'aquí tampoc sóc d'allà,
la meva terra és el mar. Dóna'm
força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,  doncs
penso que
hi ha masses coses que ens separen
i tots som del mateix món, no
crec en nacions,
ni en obligacions, ni en
obligacions.
Dóna'm força per cridar, que
no sóc d'aquí tampoc sóc d'allà,
sóc part de l'oceà. Dóna'm
força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú
la meva terra és el mar.
fet d'aigua i sal. Sota l'aigua no
hi ha peles
ni banderes ni nacions el silenci
que m'envolta
és la solfa que em fa viure, viure i
ser lliure, ¡ lliure !.
Dóna'm força per cridar,
que si l'aigua és amor jo de pedra
no sóc,
mulla'm un altre cop.
Dóna'm força torna'm boig,
que si l'aigua és amor, jo de pedra
no sóc,
mulla'm un altre cop,
dins el cor,............ dins el
cor.