Faran de tu un heroi Lax'n Busto

Va arribar un dia de bon matí,
va dir el seu nom mirant a terra.
Ningú no el va tornar a sentir,
excepte en somnis quan parlava a
crits.
Mai va queixar-se de la instrucció
i en els permisos no marxava pas.
Els ´mandos´ molt aviat s´hi van
fixar
té bona planta i pot ser exemplar.
Li deien: "Ei, noi, farem de tu un
heroi,
si tots fossin així s´adonaria el
món.
No cal sentir el que et diu el cor,
tan sols has d´obeir que el demés ja
ho faig jo".
En el quarter més d´un se´n reia
d´ell,
no rebia cartes, no deia pas res.
Amb aquells ulls perduts a l´horitzó
semblava com si hagués nascut a un
altre món.
Va haver-hi un que es va intentar
acostar
i ell va girar-li el cap,
va dir-li "Tu t´has d´acostumar,
amb el temps ja ho acceptaràs".
Va dir-li: "Ei, noi, faran de tu un
heroi
no volen pas saber que hi portes
dins el cor.
Només volen el teu valor,
què importen els teus somnis, ni la
teva opinió,
quan arribes aquí la llibertat és
il·lusió".
(Solo. Se repite Rem7 - Lam - Mi -
Lam)
Un dia de guardia va sentir-se sol,
vull tornar a casa, vull estar
tranquil.
Va agafar el ´Cetme´ i va llepar el
canó,
va fer un suspir i va cridar molt
fort.
El metge al veure´l va vomitar,
i algun soldat va arribar a plorar