Ara Lax'n Busto

Ara si que sento el pas del temps.
Vull anar depressa i ell va lent.
Ara és quan em nego a mi mateix,
cansat sempre de perdre el temps
i d'esperar...
D'esperar q arribi el moment
i sempre pendent de perdre el tren.
Desitjant creuar la porta
i veure que per fi hem triat el
mateix camí.
Sé que amb tu podré somiar per
sempre més,
fer-ho tot realitat.
No hi ha un racó en el meu planeta
on pugui estar i deixar de pensar
en tu.
I ara que no et tinc al meu
|costat
sento que m'han pres un tros de
món,
ara és quan em perdo en la
foscor,
ara que no hi ets, no.
Ara és quan voldria despertar,
ara és quan més et trobo a
faltar,
quan tinc por, quan més por em
fa la por,
quan em posa a prova el teu amor.
És difícil ser un mateix si
tu no hi ets.
Ara si que sento el pas del temps.
Vull anar de pressa i ell va lent.
Com un pres a la cel·la tancat,
quan més a prop més lluny ha anat
la llibertat.
Les onades tomben el vaixell
en el que partir fóra imprudent,
però saps que seguiré esperant
el meu moment, pacient, valent,
sempre pendent d'on bufa el vent.
Imagino el món a mida, on el desig
fos sempre realitat.
No hi ha un racó en el meu planeta
on pugui estar i deixar de pensar
en tu.
I ara que no et tinc al meu
I|costat...
Igual que tornada
I ara que no et tinc al meu
|costat
sento que m'han pres un tros de
món,
ara és quan em perdo en la
foscor,
ara que no hi ets, no.
Ara és quan voldria despertar,
ara és quan més et trobo a
faltar,
quan tinc por, quan més por em
fa la por,
quan em posa a prova el teu amor.
És difícil ser un mateix si tu
no hi ets.