El riu de l'oblit Enric Montefusco

A les deu al llit, gairebé és de
dia,
seus als peus del llit, t'han
donat la medicina.
Pel riu de l’oblit hi baixa el
primer record
quan vas relliscar i vas caure a
l’aigua,
pel riu de l’oblit hi baixen les
rialles
de tant que ploraves al treure’t del
mar.
Pel riu de l’oblit hi baixen els
homenets
que sempre et xiulaven per fer-te
girar,
pel riu de l’oblit hi baixen ganes
que amagaves
de donar bofetades i un petó de
vegades.
Pel riu de l’oblit hi baixa el teu
home,
tan gros i content, esperat el
primer nen,
pel riu d l’oblit hi baixen les
joguines
esteses al sol al menjador.
Pel riu de l’oblit hi baixa la cuina
on mai vas voler posar un
calefactor,
pel riu de l’oblit hi baixen les
cullerades de més
que feien riure els teus fills
quan et visitaven.
Pel riu de l’oblit hi baixen aquells
ocells
parats al balcó dels geranis
vermells,
pel riu de l’oblit hi baixa la
regadora
que un dia vas dir que no trobaves.
I un dia d’aquests tot haurá baixat.
Només quedará el que hagis estimat
i tota la resta no servirá
si algú va a buscar-te al fons del
mar.