El riu de l'oblit

A les deu al llit, gairebé és de dia,

seus als peus del llit, t'han donat la medicina.

Pel riu de l’oblit hi baixa el primer record

quan vas relliscar i vas caure a l’aigua,

pel riu de l’oblit hi baixen les rialles

de tant que ploraves al treure’t del mar.

Pel riu de l’oblit hi baixen els homenets

que sempre et xiulaven per fer-te girar,

pel riu de l’oblit hi baixen ganes que amagaves

de donar bofetades i un petó de vegades.

Pel riu de l’oblit hi baixa el teu home,

tan gros i content, esperat el primer nen,

pel riu d l’oblit hi baixen les joguines

esteses al sol al menjador.

Pel riu de l’oblit hi baixa la cuina

on mai vas voler posar un calefactor,

pel riu de l’oblit hi baixen les cullerades de més

que feien riure els teus fills quan et visitaven.

Pel riu de l’oblit hi baixen aquells ocells

parats al balcó dels geranis vermells,

pel riu de l’oblit hi baixa la regadora

que un dia vas dir que no trobaves.

I un dia d’aquests tot haurá baixat.

Només quedará el que hagis estimat

i tota la resta no servirá

si algú va a buscar-te al fons del mar.