No n\'hi ha prou amb estimar-se molt Els Pets

Des de l’estanc,
on estava comprant
un paquet de quitrà i nicotina,
vaig sentir en sec
una veu que conec
i al girar-me et vaig veure tan
lluny.
Hagués pogut
saludar-te tossut
i saber si et faig mal quan em
mires.
No vaig fer res, amb el temps he
après
que no n’hi ha prou amb estimar-se
molt,
no n’hi ha prou amb estimar-se molt.
Encara dorms
al portal, mentre jo
he aparcat el cotxe en doble fila.
Avui fas anys
i he volgut regalar-te
aquell disc que escoltàvem tots dos.
Te l’he deixat
al costat d’aquest sac
que ara et tapa el fred que fa
aquests dies.
I, en dir-te adéu, t’he cantat ben
fluixet
que no n’hi ha prou amb estimar-se
molt
no n’hi ha prou amb estimar-se molt.
I algú que ens coneix de fa temps
va pintant amb tinta invisible
llocs i paraules
que només tu i jo podem detectar.
Just al davant
del caixer d’aquell banc
que em fot mà amb el millor dels
somriures,
pago distret
l’integral de fuet
a un cambrer que té la dona lluny.
Del fons del bar
una veu benestant
diu “menys moros i més policia”,
i, al mateix temps, un avió escriu
al cel
que no n’hi ha prou amb estimar-se
molt,
no n’hi ha prou amb estimar-se molt.
El A/F# :