No n\'hi ha prou amb estimar-se molt

Des de l’estanc,

on estava comprant

un paquet de quitrà i nicotina,

vaig sentir en sec

una veu que conec

i al girar-me et vaig veure tan lluny.

Hagués pogut

saludar-te tossut

i saber si et faig mal quan em mires.

No vaig fer res, amb el temps he après

que no n’hi ha prou amb estimar-se molt,

no n’hi ha prou amb estimar-se molt.

Encara dorms

al portal, mentre jo

he aparcat el cotxe en doble fila.

Avui fas anys

i he volgut regalar-te

aquell disc que escoltàvem tots dos.

Te l’he deixat

al costat d’aquest sac

que ara et tapa el fred que fa aquests dies.

I, en dir-te adéu, t’he cantat ben fluixet

que no n’hi ha prou amb estimar-se molt

no n’hi ha prou amb estimar-se molt.

I algú que ens coneix de fa temps

va pintant amb tinta invisible

llocs i paraules

que només tu i jo podem detectar.

Just al davant

del caixer d’aquell banc

que em fot mà amb el millor dels somriures,

pago distret

l’integral de fuet

a un cambrer que té la dona lluny.

Del fons del bar

una veu benestant

diu “menys moros i més policia”,

i, al mateix temps, un avió escriu al cel

que no n’hi ha prou amb estimar-se molt,

no n’hi ha prou amb estimar-se molt.

El LA/FA#: