La vida és bonica però complicada Els Pets

Som dilluns de Pasqua i com cada any
jo porto la mona per al fill gran.
No és igual que altres vegades,
algú avui no serà a taula,
però tothom hi pensa de tant en
tant.
Tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona i menys el banc.
Després de la feina a casa
fas neteja a aquella escala
del bloc on treballa el teu advocat.
I avui   torna a ser dissabte,
t'obriran la porta ('hola, com
va?'),
et faràs la forta ('t'has aprimat'),
el menut pregunta per què encara
no hi ha el pare.
Ouan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis ('fins
aviat'),
fa que no t'amagis ('t'estimo
tant').
La vida és bonica però a vegades
complicada,
tant se val.
El teu home és un tros de pa
però com sempre es va deixar
enredar.
Quan va sentir la condemna
li va caure el món al terra,
que llargs es faran aqueixos quatre
anys!
Lents passen els dies, ja és Nadal;
els petits esperen el regal.
PeIs carrers la gent et mira
i et saluden amb somriures.
D'on treus tantes forces per no
plorar?
I avui torna a ser dissabte...
(Solo - Estrofa)
I avui torna a ser dissabte...