La vida és bonica però complicada

Som dilluns de Pasqua i com cada any

jo porto la mona per al fill gran.

No és igual que altres vegades,

algú avui no serà a taula,

però tothom hi pensa de tant en tant.

Tres canalles costen de pujar,

ningú no perdona i menys el banc.

Després de la feina a casa

fas neteja a aquella escala

del bloc on treballa el teu advocat.

I avui torna a ser dissabte,

t'obriran la porta ('hola, com va?'),

et faràs la forta ('t'has aprimat'),

el menut pregunta per què encara no hi ha el pare.

Ouan surts i tornes a casa

el gust dels seus llavis ('fins aviat'),

fa que no t'amagis ('t'estimo tant').

La vida és bonica però a vegades complicada,

tant se val.

El teu home és un tros de pa

però com sempre es va deixar enredar.

Quan va sentir la condemna

li va caure el món al terra,

que llargs es faran aqueixos quatre anys!

Lents passen els dies, ja és Nadal;

els petits esperen el regal.

PeIs carrers la gent et mira

i et saluden amb somriures.

D'on treus tantes forces per no plorar?

I avui torna a ser dissabte...

(Solo - Estrofa)

I avui torna a ser dissabte...