Lluna Nova Els Catarres

El teu cos retalla una silueta
contra l’horitzó
vermell, la nit cau implacable sobre
el món.
I un cel clar desvetlla mil
estrelles que com guies
silencioses ens parlen des de la
→
imaginació.
I tu et mous àgil i atrevida a
cavall
de l’alegria, senyora del somriure i
la raó.
I jo et prenc fort entre els meus
braços,
m’amaro de valor i estimo tot el
→
que fa ser qui som.
I avui sé que tot és possible,
que els teus ulls diuen la veritat.
M’has deslliurat dels monstres i
dels dubtes,
caminaré amb valor al teu costat.
Dm  F  Gm   C   x2
Un fort vent fa volar les fulles, la
primera
llum del dia projecta llargues
ombres als carrers.
Se’n van lluny aquelles hores
fosques que intentaven
apagar el teu cor tossut i
→
aventurer.
I tu veus fatiga en el meu rostre i
la suor
sobre de pell, saps que m’he fet més
fort que vell.
I jo sé que la teva empenta mai no
m’ha deixat rendir,
→
quan ningú tenia fe el nostre anhel.
I avui sé que tot és possible,
que els teus ulls diuen la veritat.
M’has deslliurat dels monstres i
dels dubtes,
caminaré amb valor al teu costat.
Dm  F  Gm   C   x2
Ferms, avancem constants,
→        →
imparables, com
→      →
el demà que neix en la nit fosca.
→
Ferms, avancem constants en la nit,
com el demà que neix en la nit
fosca.
x2
I avui sé que tot és possible,
que els teus ulls diuen la veritat.
M’has deslliurat dels monstres i
dels dubtes,
caminaré amb valor al teu costat.