Lluna Nova

El teu cos retalla una silueta contra l’horitzó

vermell, la nit cau implacable sobre el món.

I un cel clar desvetlla mil estrelles que com guies

→ REm

silencioses ens parlen des de la imaginació.

I tu et mous àgil i atrevida a cavall

de l’alegria, senyora del somriure i la raó.

I jo et prenc fort entre els meus braços,

→ FA

m’amaro de valor i estimo tot el que fa ser qui som.

I avui sé que tot és possible,

que els teus ulls diuen la veritat.

M’has deslliurat dels monstres i dels dubtes,

caminaré amb valor al teu costat.

x2

Un fort vent fa volar les fulles, la primera

llum del dia projecta llargues ombres als carrers.

Se’n van lluny aquelles hores fosques que intentaven

→ REm

apagar el teu cor tossut i aventurer.

I tu veus fatiga en el meu rostre i la suor

sobre de pell, saps que m’he fet més fort que vell.

I jo sé que la teva empenta mai no m’ha deixat rendir,

→ FA

quan ningú tenia fe el nostre anhel.

I avui sé que tot és possible,

que els teus ulls diuen la veritat.

M’has deslliurat dels monstres i dels dubtes,

caminaré amb valor al teu costat.

x2

→ DO →LAm

Ferms, avancem constants, imparables, com

→ DO →REm → DO[C[Dm]

el demà que neix en la nit fosca.

Ferms, avancem constants en la nit,

com el demà que neix en la nit fosca.

x2

I avui sé que tot és possible,

que els teus ulls diuen la veritat.

M’has deslliurat dels monstres i dels dubtes,

caminaré amb valor al teu costat.

x2