Gandia 1924 Els Catarres

Entre el mar i els tarongers,
la fonda dels pares, pas de
viatgers.
La gran de cinc germans valents
i la infància passa dolça i
lentament.
Però quan la guerra ho crema tot
sense pietat,
el camí que enfila al nord et
portarà
el somriure d’un estrany,
la calor en les seves mans,
força per començar una vida nova,
l’amor per aixecar una llar.
Prenc tot el que em vas donar
per omplir el buit que has deixat,
aquella nena de Gandia sempre
→
m’acompanya en el meus cants.
→