Gandia 1924

Entre el mar i els tarongers,

la fonda dels pares, pas de viatgers.

La gran de cinc germans valents

i la infància passa dolça i lentament.

Però quan la guerra ho crema tot sense pietat,

el camí que enfila al nord et portarà

el somriure d’un estrany,

la calor en les seves mans,

força per començar una vida nova,

l’amor per aixecar una llar.

Prenc tot el que em vas donar

per omplir el buit que has deixat,

aquella nena de Gandia sempre

→ FA → Sm

m’acompanya en el meus cants.