Els amics s\'ajuden en tot Els Amics de les arts

Aquell amic plorant desconsolat.
La dona que estimava, casant-se
l’endemà.
I servidors jurant que ho
.
arreglàvem fos com fos.
Un noi sortint de casa tot
mudat.
Nosaltres amb passamuntanyes
protegint l’anonimat.
Bastons amunt. El noi caient en
un son ben profund.
Un maleter.
El seu cos esfumant-se del carrer.
Els amics s’ajuden
Els amics s’ajuden en tot.
Els amics s’ajuden
Els amics s’ajuden en tot.
Asseient-lo en una cadira.
Canells tocant l’esquena. Un nus.
Un focus encegant-lo. Un
despertar prenyat d’enuig.
Un puny veloç.
I la carrera en solitari d’un
queixal.
Un “Per què ho feu?” naixent d'on
fa més mal.
Els amics s’ajuden
Els amics s’ajuden en tot.
Els amics s’ajuden
Els amics s’ajuden en tot.
I a cada cop més creatius volent
convèncer-lo,
Redefinint el que tolera el cos
humà.
“O fots al camp, te’n vas d’aquí,
desapareixes,
O haurem d’anar a comprar una
serra i s’està fent tard”.
Un de nosaltres acostant-se a
deslligar-lo.
Pensant que ja l’havíem fet
entrar en raó.
Ell maleint tot el nostre arbre
genealògic,
Dient-nos coses realment fora de
( )
to.
El trist final més val que
l'imagini cada oient.
Els nens millor quedeu-vos amb
(      )
aquesta gran lliçó:
Els amics s’ajuden
Els amics s’ajuden en tot.