Apunto Shakespeare Els Amics de les arts

Li juro pel que més estimo
que el d'avui ha estat un fet
aïllat,
que puc fer aquesta feina. Els dies
que vénen
vostè no s'ha de preocupar.
Que ho llegeixo ara a casa amb més
calma.
Ho faré cent vegades si cal.
Que tindré molta cura, la pell ben
gruixuda
i demà no cauré en el parany.
Només deixi'm un minut,
i entendrà perfectament el que he
viscut.
El forat del teló em permetia
espiar com entrava la gent.
Els actors escalfaven, els tècnics
fumaven.
Me n'he anat al meu lloc impacient.
I Déu meu! Vostè ha vist
l'arrencada?
La platea arrapada al seient!
Ai, quan jo ja augurava una nit
excel.lent,
un actor s'ha encallat a mig fer.
Un silenci massa llarg.
He mirat el text intentant-lo
ajudar.
Amb un vers he ensopegat
i a dins meu alguna cosa s'ha
trencat.
≥
Com pot ser? Com ho fa?
Com un vers que porta escrit 400
anys
pot estar parlant clarament de mi?
Qui ho sap fer? És humà?
Qui té el do? Qui és que no sent
­
però pot descriure
el que l'altra gent porta tan a
dins?
I llavors el següent que recordo
són xiulets de la gent, la remor,
un que al fons s'aixecava, de cop
llums de sala,
el prosceni escopint el teló.
Un actor de mirada ferotge
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m'apuntava. Senyor, com
cridava!
El de so l'aguantava, per sort.
Si es pogués posar al meu lloc
entendria com se n'ha de ser de fort
quan hi ha un vers que diu així,
i disculpi si no sóc massa precís:
≥
Els valents, els valents
sucumbeixen a la mort un cop només
i els covards senyor, moren
constantment.
Els valents, els valents
sucumbeixen a la mort un cop només
i els covards senyor, moren
constantment.
≥
≥
≥
≥