Als de Dalt El son de la Chama

Sento cridar, no puc dormir
el silenci comença a estar trist
les hores passen donant tombs al
llit
Per sota la porta passa la llum
plena de nervis i preocupacions
Ell no descansa buscant les raons
d'aquella carta que ens van fer
arribar
avisant-nos que s'havia acabat
que d'on vivíem ens feien fora
(      )
Sempre m'amoïna el mateix somriure
tan disfressat per no preocupar
i als seus nens a la vida mai els hi
faran mal
La pluja amaga llàgrimes vessades
Que s'enfonsen com pedres al mar
llençades amb força amb una sola mà
No paren, ells caminen
amb molta por però amb direcció de
la vida
i em sap tan greu, no us ho mereixeu
No els hi falta esperança per allà
dins del cor
lluitant sense força per no tocar
fons
potser marxen de casa però no
d'aquest món
(no d'aquest món, que no marxen
d'aquest món!)
Pares no tingueu por (no!)
la vida a aquesta gent la posarà al
seu lloc
i tan de bo que algun dia
s'il·lumini la foscor
(Que no que no pare no tinguis por!)
Caminant junts, cada cop més
lluny, contra la foscor
El Son de la Chama, Txarango
presente!
(       )
Sempre lluitant no descansen
i els de dalt no ens deixen fer
Trenquen somnis, no els importa
que hagin de viure al carrer
Mare que plores no tinguis por
la gent està unida contra els sense
cor
obren ferides que tancarem entre
tots
No paren, ells caminen
amb molta por però amb direcció de
la vida
i em sap tan greu, no us ho mereixeu
(Amunt, amunt!)
No els hi falta esperança per allà
dins del cor
lluitant sense força per no tocar
fons
potser marxen de casa però no
d'aquest món
(no d'aquest món, que no marxen
d'aquest món!)
Pares no tingueu por (no!)
la vida a aquesta gent la posarà al
seu lloc
i tan de bo que algun dia
s'il·lumini la foscor
(Que no que no pare no tinguis por!)
No els hi falta esperança per allà
dins del cor
lluitant sense força per no tocar
fons
potser marxen de casa però no
d'aquest món
(potser marxem!)
Pares no tingueu por (no!)
la vida a aquesta gent la posarà al
seu lloc
i tan de bo que algun dia
s'il·lumini la foscor