Als de Dalt

Sento cridar, no puc dormir

el silenci comença a estar trist

les hores passen donant tombs al llit

Per sota la porta passa la llum

plena de nervis i preocupacions

Ell no descansa buscant les raons

d'aquella carta que ens van fer arribar

avisant-nos que s'havia acabat

que d'on vivíem ens feien fora

( )

Sempre m'amoïna el mateix somriure

tan disfressat per no preocupar

i als seus nens a la vida mai els hi faran mal

La pluja amaga llàgrimes vessades

Que s'enfonsen com pedres al mar

llençades amb força amb una sola mà

No paren, ells caminen

amb molta por però amb direcció de la vida

i em sap tan greu, no us ho mereixeu

No els hi falta esperança per allà dins del cor

lluitant sense força per no tocar fons

potser marxen de casa però no d'aquest món

(no d'aquest món, que no marxen d'aquest món!)

Pares no tingueu por (no!)

la vida a aquesta gent la posarà al seu lloc

i tan de bo que algun dia s'il·lumini la foscor

(Que no que no pare no tinguis por!)

Caminant junts, cada cop més lluny, contra la foscor

El Son de la Chama, Txarango presente!

( )

Sempre lluitant no descansen

i els de dalt no ens deixen fer

Trenquen somnis, no els importa

que hagin de viure al carrer

Mare que plores no tinguis por

la gent està unida contra els sense cor

obren ferides que tancarem entre tots

No paren, ells caminen

amb molta por però amb direcció de la vida

i em sap tan greu, no us ho mereixeu

(Amunt, amunt!)

No els hi falta esperança per allà dins del cor

lluitant sense força per no tocar fons

potser marxen de casa però no d'aquest món

(no d'aquest món, que no marxen d'aquest món!)

Pares no tingueu por (no!)

la vida a aquesta gent la posarà al seu lloc

i tan de bo que algun dia s'il·lumini la foscor

(Que no que no pare no tinguis por!)

No els hi falta esperança per allà dins del cor

lluitant sense força per no tocar fons

potser marxen de casa però no d'aquest món

(potser marxem!)

Pares no tingueu por (no!)

la vida a aquesta gent la posarà al seu lloc

i tan de bo que algun dia s'il·lumini la foscor