Tornarem Anegats

Tornarem a ser els mateixos d'abans.
Descalços, ferits i en retirada,
amb les fones a l'esquena.
Traïts pels nostres propis germans,
mancats d'honor i de dignitat
Se planyen i aguanten la plorera,
agenollats a l'arena.
Vergonya el cavaller que no sap:
Tornarem a navegar per la mar
blava.
Els nostres crits les veles inflaran
i
no mos aturaran! no mos aturaran!
Tornarem a caminar per la
muntanya.
Quan més amunt facem més lluny
sabran que
no mos aturaran! no mos aturaran
mai!
Tornarem a ser els mateixos d'abans.
Defensarem nostra frontera
parapetant-la amb poemes.
Aprendrem a saber estimar bé
la bellesa del vers i el sementer.
La llibertat que és vertadera no
entén de pactes ni emblemes.
Vergonya el cavaller que no sap....
Mai m'aturen! Mai m'aturaran!
Maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai! Mai s'atura el temps a esperar.
Maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai! Mai espera el temps de lluitar.