Tornarem

Tornarem a ser els mateixos d'abans.

Descalços, ferits i en retirada, amb les fones a l'esquena.

Traïts pels nostres propis germans,

mancats d'honor i de dignitat

Se planyen i aguanten la plorera, agenollats a l'arena.

Vergonya el cavaller que no sap:

Tornarem a navegar per la mar blava.

Els nostres crits les veles inflaran i

no mos aturaran! no mos aturaran!

Tornarem a caminar per la muntanya.

Quan més amunt facem més lluny sabran que

no mos aturaran! no mos aturaran mai!

Tornarem a ser els mateixos d'abans.

Defensarem nostra frontera parapetant-la amb poemes.

Aprendrem a saber estimar bé

la bellesa del vers i el sementer.

La llibertat que és vertadera no entén de pactes ni emblemes.

Vergonya el cavaller que no sap....

Mai m'aturen! Mai m'aturaran!

Maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai! Mai s'atura el temps a esperar.

Maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai! Mai espera el temps de lluitar.

By: Diego