Un foc que creix

Intro: - - - -

A l’ombria de la serra

l’aigua fresca ens dona vida

i sentim que toquem mare

quan la penya grossa ens mira a l’horitzó

baixa el sol

i ens besa el front

Mentre em parles en veu baixa

la vall ens omple de calma

i deixem fluir les hores

lluny del caos que ens ha fet sentir-nos sols

tanque els ulls

t’escolte el cor

I naixen estels

diminuts i brillants

guies i fars

d’un país de pobles blancs

és el correfoc

de la nostra galà xia

històries i records

que guardem com tresors

Perquè som d’arrels profundes

i hem après a enfortir-les

amb les mans, amb el cor

com abelles i flors

si et cuides em cuides

l’equilibri no és esforç

estem ací, sobrevivim

i si ens mirem als ulls…

Sentim

un foc que creix

a dins del pit

si es fa de nit

dona’m la mÃ

mai no cauré

al teu costat

al teu costat

I celebrem

tot el que som

i el que vindrÃ

si es fa de nit

dona’m la mÃ

mai no cauré

al teu costat

al teu costat

- - - -

Tornem a córrer pel poble

com quan érem xicotets

als últims carrers la lloma

és l’amagatall secret una altra nit

em dones la mÃ

i jo somric

Hem portat unes guitarres

uns llaüts, unes dolçaines

i les cançons i rebel·lies

filles de les valls morisques d’on venim

riem i amb un bufit

i ens enlairem

I cantem la granaïna

com el tio Palero

riberenques, boleros

Al Tall, Orxata i ZOO

que si la nostra història

l’han prohibit els vencedors

perviu en l’emoció

que sentim en les cançons

La nostra sobirania

comença amb l’autoestima

la nostra tradició

és desafiar la por

i vivim i cantem

i ens divertim i entenem

que sostenint-nos resistim

i si ens mirem als ulls…

Sentim

un foc que creix

a dins del pit

si es fa de nit

dona’m la mÃ

mai no cauré

al teu costat

al teu costat

I celebrem

tot el que som

i el que vindrÃ

si es fa de nit

dona’m la mÃ

mai no cauré

al teu costat

al teu costat

- - - - [x2]

I tornem a capbussar-nos

al barranc de l’EncantÃ

amb l’estiu acaronant-nos

per la penya ForadÃ

i quan l’últim raig

mossega el Puig Campana

el Montgó a les mans

i als teus ulls Aitana

Al mocador brodat

ja no hi ha llà grimes

les emocions

ja no són subterrà nies

a dalt de la serra

hi ha una ermita

i quan et bese al front

el Montcabrer ens mira

Sentim

un foc que creix

a dins del pit

si es fa de nit

dona’m la mÃ

mai no cauré

al teu costat

al teu costat

I celebrem

tot el que som

i el que vindrÃ

si es fa de nit

dona’m la mÃ

mai no cauré

al teu costat

al teu costat