Animes Navegables Xavi Sarrià

Vam escapar amb la nit a les
butxaques
paisatges ocres el primer sol a les
cares
fugint de casa amb les mirades
foradades
tractant de refugiar-nos més enllà
de les muntanyes
Vam trobar un lloc on protegir les
esperances
llavis tallats les paraules cansades
les flames baixes cremaven els
nostres marges
penjaven les promeses entre les
branques trencades
Vam batallar per començar a
sentir-nos lliures
cada vegada que ens tornava un cru
somriure
cosint ferides sota les robes
humides
rosegant un tros de pa i unes olives
partides
Vam tancar els ulls sota el cel
cobert d'estreles
el vent gelat eixugava llàgrimes
velles
un bosc callat el cel immens negre i
morat
i el teu foc que escalfava el meu
cor esgotat
Vam somiar amb la lluna cavant
riberes
als pits oberts de les nostres vides
enceses
guiant la fúria que ens brollava
imparable
i feia dels nostres cossos ànimes
navegables
Vam despertar bruts i amagats enmig
de l'alba
m'acariciaves els cabells molls de
rosada
i mig adormida em repeties en veu
baixa
el meu cor és ta casa, el meu cor és
ta casa
Ooohhh
Vam trobar el mar pels camins que
eviten pobles
bancals de pedres que baixen des de
les llomes
sendes trencades quatre pins entre
les roques
una platja daurada on vam soterrar
les hores
Vam caminar amb el fred tallant les
galtes
una llum pàl.lida ens seguia a totes
bandes
penya-segats mossegats per les
ventades
la sal enramada a les àncores
llunyanes
Vam desitjar capgirar el cel sobre
les aigües
construir un món sense fronteres ni
gàbies
trencar cadenes ser nosaltres les
cisalles
alliberar les penes amb crits com
punyalades
Vam caure morts com el sol de la
vesprada
arrecerats en una cova foradada
una foguera una frase esculpida
hui és el primer dia de la nostra
vida