Que no surti el sol

No sé de t[GAdd9]u més que el teu nom

i amb això en tinc prou

per seguir-t[GAdd9]e allà on vaaaaaas.

Donant l’esquena als meus malsons

al teu matalàs,

em sento un home nou.

Sé que marxaràs...

quan la nit acabi, quan sortirà el sol,

quan t’esfumis d’entre aquests llençols.

Deixa’m acaronar el teu cos,

desfer-te a petons

-ara que en[GAdd9]cara és fooooosc,-

i, mentrestant,

deixa‘m que ofegui tantes pors

que m’han anat xuclant

i entre els teus dits s’han fos.

I desitjo tant...

que la nit no acabi, que no surti el sol,

que m’abracis com si fos el teu millor amant,

que res no ens separi de sota els llençols,

que tinc tot el temps per endavant.

.......

I desitjo tant...

que la nit no acabi, que no surti el sol,

que m’abracis com si fos el teu millor amant,

que res no ens separi de sota els llençols,

que tinc tot el temps per endavant.