Arriba la nit

Sota la pluja que renta les mentides

tants homes com formigues obren les llums del son

sota la pluja que renta les mentides

la ciutat adormida amb tants senyors com pors

Arlequins i clowns ploraners prenen els carrers vetllen la son

trapezistes, equilibristes, jocs de mans, malabars de foc

Dorm...

Arriba la nit, arriba a la ciutat

sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran

Arriba la nit, arriba a la ciutat

sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran

Sota la pluja que renta les mentides

porpra la nit somia que ara és taronja de malsons

Papers als bassals mollats, cartes perdudes, balcons, somnis i terrats,

un laberint d'històries, un mim perdut entre els teus ulls i el mar

Dorm...

Arriba la nit, arriba a la ciutat

sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran

Arriba la nit, arriba a la ciutat

sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran

Potser demà el matí

tot haurà canviat

potser demà el matí

tot s'haurà acabat

Si els teus ulls s'obren de matinada

vull que em vegin somiar d'aprop

sent la pluja saltant de les teulades

escombra el teatre dels malsons

Si els teus ulls s'obren de matinada

vull que em vetllin la son d'aprop

sent la pluja saltant de les teulades

escombra el teatre dels malsons

Arriba la nit, arriba a la ciutat

sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran

Arriba la nit, arriba a la ciutat

sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran