Vestida de nit Silvia Pérez Cruz

Pinto les notes d’una havanera
Blava com l’aigua d’un mar antic
Blanca d’escuma, dolça com l’aire
Gris de gavines, daurada d’imatges
Vestida de nit
Miro el paisatge, cerco paraules
Que omplin els versos sense neguit
Els pins m’abracen, sento com callen
El vent s’emporta tot l’horitzó
Tornada
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sons i tardes del
passat
D’aquest món d’enyorança, amor i
calma
Perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me
A l’onada més alta
I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les
cales
I amb petxines fer-lis un bressol
2ª
Els vells em parlen plens de
tendresa
D’hores viscudes amb emoció
Joves encara, forts i valents
Prínceps de xarxa, herois de
tempesta
Amics del bon temps
Els ulls inventen noves històries
Vaixells que tornen d’un lloc de
sol
Porten tonades enamorades
Dones i Pàtria, veles i flors
Tornada
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sons i tardes del
passat
D’aquest món d’enyorança, amor i
calma
Perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me
A l’onada més alta
I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les
cales
I amb petxines fer-lis un bressol