Onze de setembre

Era l'onze de Setembre

de mil nou-cents setanta-set.

El pare treia la senyera

amb els ulls plorosos cap al cel.

Em va dir: mira aquestes barres,

representen tot el que tu ets.

No li sortien les paraules,

pero no calia dir res més.

Temps era temps quan jo era un vailet

i el pare em va ensenyar d'on sóc.

I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment

i el tindré sempre dins el meu cor.

Seré fort, seré fort, dins el meu cor.

Eren temps de protestes

però ara tot és diferent.

La vida em sembla més tranquila,

podem viure en el present

Aquella gent que ens oprimia

ja fa molt temps que va marxar

Pero el pare em deia: no pateixis

que tard o d'hora tornaran.

Temps era temps quan jo era un vailet

i el pare em va ensenyar d'on sóc.

I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment

i el tindré sempre dins el meu cor.

Seré fort, seré fort, dins el meu cor.