Qui tans segurs consells vas encercant Raimon

Quins tan segurs consells vas
encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure,
Amic de plor e desamic de riure?
¿Com soferràs los mals qui et són
davant?
Acuita't, doncs, a la mort qui
t'espera.
E per tos mals te allongues los
jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
con vols fugir a la mort falaguera.
Braços oberts és eixida a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran
goig.
Melodiós cantar de sa veu oig,
dient: "Amic, ix de casa estrangera.
En delit prenc donar-te ma favor,
que per null temps home nat l'ha
sentida,
car jo defuig a tot home que em
crida,
prenent aquell qui fuig de ma
rigor".
Ab ulls plorant e cara de terror,
cabells rompent ab grans udolaments,
la Vida em vol donar heretaments
e d'aquells dons vol que sia senyor,
cridant ab veu horrible i dolorosa,
tal com la Mort crida al benauirat
(car si l'hom és a mals aparellat,
la veu de Mort li és melodiosa.
La veu de Mort li és melodiosa)
Null hom conec o dona a mon
semblant,
que, dolorit per Amor, faça plànyer;
jo són aquell de qui es deu hom
complànyer,
car, de mon cor, la sang se'n va
llunyant.
Llir entre cards, l'hora sent
acostada
que civilment és ma vida finida:
puix que del tot ma esperança és
fugida,
ma arma roman en aquest món
damnada.
Ma arma roman en aquest món damnada.
( )