Perquè ningú em contarà els seus somnis Raimon

Perquè ningú no em contarà els seus
somnis,
perquè és tot urgent i res no
s'acaba,
perquè el que em pugues dir ja ho
duu el diari,
perquè ja ens veurem, que no tinc
temps ara.
M'invente sol un amic per parlar,
per recordar records, velles
històries,
per retrobar el que a ciutat es perd
entre els neons, el tràfec i les
boires.
Passege avui fent esforç de memòria
sobre l'asfalt impassible i negrós:
la voluntat d'arrels, molt més
present
que la nostàlgia d'origen fosc.
El verd suau dels pins llepats de
pluja,
la justa llum que em fa palpar les
hores,
la veu del vent, oh música oblidada,
el gust salat de la vida i la mar.
Perquè ningú no em contarà els seus
somnis,
perquè és tot urgent i res no
s'acaba,
perquè el que em pugues dir ja ho
duu el diari,
perquè ja ens veurem, que no tinc
temps ara.
M'invente sol un amic per parlar,
per recordar records, velles
històries,
per retrobar el que a ciutat es perd
entre els neons, el tràfec i les
boires.
Jo sé que algú em pot dir que no
m'adapte,
que em costa molt de perdre el
dialecte,
que no m'esforce gens a
assimilar-me,
que no vull oblidar que sóc de
poble.
Que vaig idealitzant la meua
infància,
que passa a molta gent a la
trentena,
que tot això no té cap importància,
que el món és fet de gent de tota
mena.
Perquè ningú no em contarà els seus
somnis,
passege avui fent esforç de memòria:
el verd suau dels pins llepats de
pluja,
m'invente sol un amic per parlar.