La gent que estimo

Porto amb mi les coses que em vas dir,

el teu amor, el meu verí.

Una part de tu em floreix a dins,

el meu amor, el meu destí.

Soc feliç prop del perill,

només som un desig, com un desig.

(FA/FA#)

Queda amor en aquest món

i t’estimo molt,

i t’estimo molt

i també tinc por.

Sempre porto un tros d’ahir,

i un altre cop m’escapo,

un altre cop m’escapo. x2

Van plorant els núvols grisos,

i ens fan enyorar el bon temps,

el record del que vam ser.

Que tot se’n vagi a la merda,

recordo que t’ho vaig dir,

que seria millor així.

No sé res però m’ho vull creure,

(FA/FA#)

que al final s'ha decidit.

Si en el fons som la veritat

de tot el que ens ha passat,

som la sort de seguir aquí.

Tan estrany i tan bonic,

entre el miracle i el desastre és on vivim.

Cel de llums per fer-te feliç,

brilla la nit i ho fa per tu,

perquè ets aquí, segur que sí. x2

Sempre porto un tros d’ahir,

i un altre cop m’escapo,

un altre cop m’escapo. x2