Poc més que res Ojo de buen Cubero

Per començar diré que és el final,
fi de cansar-me de caure a terra.
Vull abraçar els
errors,
i sentir-me’ls meus,
saber que sol puc aixecar-me
com les cançons aixequen les
ànimes.
Vaig ser un bala perduda
i ara pago els plats trencats
de no quedar-me a algun llit,
buscar aventures
de poble en poble, guitarra a les
mans.
La teva mà amb la meva,
el pas sincronitzat i el
respirar.
Els despertars a casa teva,
una hora més que ens fa anar tard.
No vull que ho donis tot,
només poc més que res.
Vull ser lliure estimant-me
i sent lliure
estimaré.
Que no és l’amor que mata
el que viu per sempre més.
L’amor que dura
odia els per sempre
eternament.
Sóc arrítmic a la gent,
al seu compàs,
la seva forma
 d’entendre la
vida.
I   tu,
que ara em balles tant bé
Ballarem fins que es faci de
dia
jugant a curar les
ferides.
No vull que ho curis tot,
només poc més que res.
Vull ser lliure estimant-me
i sent lliure
estimaré.
Que no és l’amor que mata
el que viu per sempre més.
L’amor que dura
odia els per sempre
eternament.