1939

x2

Em vas contar com els mataren

a les presons d’oblit i horror

amb l’esperança afusellada

escrita en llàgrimes de foc.

Vas marxar en llargues columnes

pels camins de fred i dolor;

cames i cors plens de ferides

aquell mil nou-cents trenta-nou.

Renaix la memòria.

Renaix la consciència.

Renaix l’esperança.

Renaix la victòria.

x2

Em vas parlar del llarg exili

a les presons del teu record

amb l’enyorança derrotada

escrita en llàgrimes de foc.

Vas tornar amb cara envellida,

sense renúncies ni remors,

amb la ferida en la mirada

d’aquell mil nou-cents trenta-nou.

Renaix la memòria.

Renaix la consciència.

Renaix l’esperança.

Renaix la victòria.