Tot torna a començar Mishima

Quan d'un cel blau del nord
somriguin
núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s'inflin com
veles,
i el sol t'escupi raigs al front.
Quan els pit-rojos i les caderneres,
els gaigs, les garces i els mussols
refilin a l'uníson una melodia
que tens al cor, potser comencis
a sospitar.
(I tothom sap que la sospita és la
primera forma de la fè)
Quan recuperis tots els fragments
d'aquest naufragi que és la memòria,
d'aquests parracs ja no en direm
corbates,
d'aquesta espelma ja no en direm
llum.
Quan de la fosca nit salvatge
l'udol dels llops, convocant la
lluna,
recorri en calfreds els petits
cossos
dels vostres fills, és que tot
torna a començar.
O potser tu mai has tingut un
amic imaginari.
O potser tu mai has demanat res
al teu àngel de la guarda.
O potser tu mai t'has sentit fill
d'un pare desconegut.