Els Crits

Sageta al 4t trast.

Intro

La nina es desperta pel so del silenci de l'instant recent passat

cor ple, món buit, firmaments com brases extingint-se

i l'angoixa de quan no en sentim els crits

i l'angoixa de quan no en sentim els crits

A vegades, quan hi penses, descobreix ella mateixa sospirant per ser el forat

podria ser el què falta, o allò que sortia

o la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits

o la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits

la mateixa mort immensa d'una llunyana nit d'estiu

la mateixa mort immensa d'una joguina al fons d'un riu

Sovint sense adonar-se'n

bat les ales i al voltant li creixen mil milions de flors

fràgils i orgulloses, l'eternitat és als colors

i la força amb aquells que fan cançons dels crits

i la força amb aquells que dels crits fan cançons

i la mateixa llum intensa d'una llunyana nit d'estiu

i la mateixa llum intensa de la nina quan somriu

la mateixa llum intensa

de la nina quan somriu

Coda

x5