Captatio Benevolentiae

El Rem, el Do i el Do7 podeu tocar-los de la

següent manera si us és més còmode

e---5--- e---3--- e---3---

B---6--- B---5--- B---5---

G---7--- G---5--- G---3---

D---7--- D---5--- D---5---

A---5--- A---3--- A---3---

E---5--- E---3--- E---3---

Intro: - - - - () (x2)

Provem d’encaixar en escenes boniques,

En ports de diumenge farcits de gavines,

En grans sobretaules on els avis canten,

En nits vora el foc abraçats a una manta.

Es tracta de ser els simpàtics del barri,

Els que ballen I ballen fins que els músics parin

I irrompre arrogants lluint les millors gales

En discos amb dones amb feines estables

I a vegades ens en sortim,

I a vegades ens en sortim

I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic

dels que van pel món amb posat monolític

i afronten la vida mirant-la a la cara

i un dia, contents, compren flors a sa mare.

Intentem trampejar per ser persones dignes,

el pare modèlic que volen les filles,

el de la veu greu, el de la mà forta,

que paga un vermut i que arregla una porta.

I després tancar els ulls i sentir el món en calma

i dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre

havent enllestit un gran epitafi

que arranqui somriures a tots els que passin.

I a vegades ens en sortim,

I a vegades ens en sortim

I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

- - - - () (x2)

I a vegades ens en sortim,

I a vegades ens en sortim

I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

I, a vegades, se’ns baixa la verge i

de sobte ens revela que ens en sortim.

I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa

capgira allò que crèiem lògic,

tot fent evident,

que per un moment,

ens en sortim.