Canvi de Paradigma

Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d’excusar,

vaig sortir al carrer i vaig córrer cap a casa

per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers,

fer-ne una muntanya i veure com cremaven.

Va ser eficaç, el foc,

tonificant,

va ser eficaç, el foc

de flames plenes

de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,

de les bestieses que tu i jo havíem arribat...

dir,

i es propagaven a l’horitzó,

dir,

i educaven l’interlocutor,

dir,

sempre més il·lustrats que els demés,

dir,

i pagaven molt bé a final de mes.

Amb el canvi de paradigma preferia els segons plans,

ja no estava mai segur del que pensava.

M’agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant

sobre la remor d’estàtues derrocades.

Sobre aquella remor

damunt d’aquell bell cant

sobre aquella remor

d’estàtues plena

de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,

de les bestieses que tu i jo havíem arribat...

dir,

i es propagaven a l’horitzó,

dir,

i educaven l’interlocutor,

dir,

sempre més il·lustrats que els demés,

dir,

i pagaven molt bé a final de mes.

Amb el canvi de paradigma van haver-me d’enterrar

en aquest ermot, amb cap nom a la placa.

T’agraeixo les flors blanques i el discurs al funeral,

sé que feia temps que ja no em respectaves.

I fan bonic, les flors

amb negres draps penjant

i darrere uns amics

que recordaven

les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.

Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.