Bbva

Som a la carretera de Manresa a Berga

en un cotxe resplendent que corre massa.

Han trobat a la guantera algun CD acceptable;

és dimecres, de matinada, i els dos fugitius canten.

Creuen per Molló i en una clariana

ell l'abraça com un nen i s'adorm a l'acte.

El sol va encenent el bosc i ella lluita amb les imatges:

Un caixer fent-se el valent, un revòlver disparant-se.

Compren la moto a un pagès pel preu de quatre

i acceleren entre vinyes solitàries.

Al semàfor d'Estagel els saluden uns gendarmes,

però a la ràdio no diuen res, no s'està seguint cap rastre.

Ell s'afaita el cap, ella es posa morena.

Els dies passen lents, a la tarda passegen.

Ell juga a frontó amb un empresari en hores baixes,

ella es tanca al bungalou i a la nit fingeix orgasmes.

Que bo és sortir al carrer, que et toqui l'aire!

Són dos enamorats tan adorables!

Ell parla del futur i es projecta sense xarxa

i el paradís comença en una pizzeria de Lausana.

I quin riure els noms dels passaports, ell els

diu en veu alta.

Potser semblarà més francès, diu, traient-se la barba!.

Ella respon com pot i plora rere la porta tancada:

«Així no podré, amor meu, no a costa dels altres».

Naranara......

Naranara......

I, en fi, ell ha passat el trajecte a coberta,

ja veu el blau marí de la terra promesa,

però per ella no patiu, que al calabós hi ha trobat calma:

S'ha fet a la foscor i ha posat nom a les rates.

I ha trobat un nom bonic per a cada rata.

Naranara......

Naranara......