El Bandoler

Era el segle XIX

amb el nom de Joan Serra

es coneix un bandoler

per tothom en "La Pera".

Li agradava la sang,

i el xiprer encara recorda

tots els crits que allà han pregat:

pietat, pietat!!

No em mateu,

que tinc dos fills i una esposa,

us daré tot mon diner,

però no em claveu eixa daga.

No em mateu,

us demano per ma mare!

Reseu l'últim "Crec en Déu.

SOl

Pietat, pietat!!

L'endemà,

davant la Verge del Carme,

de genolls està pregant

i a dos ciris encén la flama.

Però altre cop surt del bosc

un gemec que el vent escampa

i el botxí no escoltarà:

pietat, pietat.

Però, Joan Serra,

avui t'ha mancat la sort,

dos soldats t'han pres ben fort

i ara estàs entre barrots.

L'endemà de bon matí

veu la forca preparada,

en "La Pera" dóna un crit,

és l'última pregària.

Quan jo sigui ben mort

i penjat de l'alta forca

i defalleixi mon cor

i m'aneu a posar a la fossa,

que algú resi una pregària

davant la Verge del Carme

i que dos ciris tinguin flama.