Canço de rem i vela

Entre les barques quan passa l'amor,

no duu la fúria de crits ni besades,

l'amor que passa a la vora del mar,

és blau verdós i flexible com l'aigua.

Perquè a la platja hi arribi l'amor,

hem de tenir una miqueta de calma,

i una gavina pel cel adormit

una gavina i un aigua ben blava.

L'amor que passa a la vora del mar,

vol que tot just es bellugui la barca,

vol a la vela una mica de vent,

però té por de sentir les onades.

Vol una galta que es deixi besar,

però que hi posi una certa recança;

l'amor que es viu a la vora del mar

és un amor de molt poques paraules.

Entre les barques quan passa l'amor,

no vol ni plors ni gemecs ni rialles,

l'amor que passa a la vora del mar

és un sospir que batega com l'aigua.